Balada de la garsa i l'esmerla

歌詞

Ab los peus verds, los ulls e celles negres, Penatge blanc, he vista una garsa, Sola, sens par, de les altres esparsa, Que del mirar mos ulls resten alegres; I, al seu costat, estava una esmerla, Ab un tal gest, les plomes i lo llustre, Que no és al món poeta tan il·lustre, Que pogués dir les llaors de tal perla; I, ab dolça veu, per art ben acordada, Cant e tenor, cantaven tal balada: "Del mal que pas no puc guarir, Si no em mirau Ab los ulls tals, que puga dir Que ja no us plau Que io per vós haja a morir. Si muir per vós, llavors creureu L'amor que us port, E no es pot fer que no ploreu La trista mort D'aquell que ara no voleu; Que el mal que pas no em pot jaquir, Si no girau Los vostres ulls, que em vullen dir Que ja no us plau Que io per vós haja a morir".